INTROIT és l’espectacle de clausura de Montblanc Capital de la Sardana 2018, un espectacle fet a mida per un moment, un lloc i un públic en concret. Parla de sardana però sobretot de la música, els sentiments i les emocions que es mouen al seu voltant. I tot amb en Roger Mas posant-hi la banda sonora.
Video-resum de Montblanc Capital de la Sardana
Com a colofó a tot un any de capitalitat de la sardana hem estrenat un video-resum, on en primer lloc podem veure tot el poble impregnat de sardana, per acabar veient de forma gràfica tots els actes que s’han dut a terme durant aquest any reflectits en el monument de la sardana. Un producte de JFAudiovisuals.
INTROIT
En la sardana, s’anomena introit als compassos executats pel flabiol i que serveixen per avisar de l’inici de la dansa. Al cop del tamborí la cobla sona i els sardanistes, units de les mans, completen la fórmula que dona vida a la sardana: música més ball.
A la parella que formen la Laia i el Xavi se’ls planteja un conflicte quan ella s’involucra en un important projecte vinculat a la sardana i vol que ell també hi col·labori. La Laia, doncs, haurà de treballar per desmentir tòpics, encomanar emocions i reivindicar aquest patrimoni cultural de casa nostra. Ho aconseguirà?
LAIA: A tu no et molaria deixar algo a la teva pàtria?
XAVI: La meva pàtria són els meus vinils.
XAVI: A veure, has de reconèixer que el dia que repartien balls nacionals… vam fer tard i ens va tocar el que quedava.
LAIA: L’introit és una crida, un toc d’atenció per aplegar a tothom. Cada peça, cada sardana, el primer que fa és dir-te a crits que et necessita per existir! Fixa’t en els diàlegs entre les tenores i els tibles, és una discussió en molts casos, s’expliquen mil històries, s’intenten imposar en cada nota. Et demanen que treballis a favor seu. Després tens les canyes i els metalls que conviuen i aguanten l’estructura. Cada peça és inclusiva, expressiva, participativa… no pots limitar-te a escoltar-la. Perquè funcioni, has de formar-ne part!
LAIA: És el meu cercle, tothom mira tothom a la cara, tots per un i un per tots, com els mosqueters… o com els cavallers de camelot, que seien en una taula rodona perquè ningú estava per sobre de l’altre. Cadascú dibuixa el seu propi cercle i, a la vegada, tots formem part del cercle de moltes altres persones. I si t’hi fixes bé, veuràs una cosa que és més important del que sembla: entremig de dues estrelles sempre hi ha espai per posar-n’hi una altra i fer que el cercle es faci més gran. Aquesta, i no una altra, és la meva filosofia, la que em fa feliç, la que vull compartir amb els que estimo. No et demano que siguis com jo, em conformo amb que em coneguis una mica millor, i si et ve de gust, que ballis amb mi.
XAVI: He entès que es balla en cercle no per estètica sinó per filosofia… i sobretot he entès que la sardana és totes aquelles emocions que senten els qui la ballen. I saps què? Li auguro un bon futur perquè tot patrimoni carregat d’emocions té la pervivència assegurada.
Intervenció de Roger Mas
Amb una formació de tenora, contrabaix i orgue, les cançons que ha interpretat Roger Mas han representat l’estat d’ànim de la parella en cada moment de l’espectacle fins a acabar amb La Santa Espina, moment en que el públic s’ha posat en cercle per ballar la sardana que ha culminat l’espectacle.
Repertori:
Fitxa tècnica
- Creació, guió i direcció: Albert Carreras, Jordi Cartañá, David Ortin i Àlex Rebollo
- Composició musical: Jordi Cartañá
- Edició de vídeo: Josep Ferré
- Actors: Jordi Cartañá i Dàlia Usón
- Música en directe: Roger Mas (veu), Xavier Guitó (orgue), Maria Antònia Pujol (tenora) i Arcadi Marcet (contrabaix). Amb el suport de Pepita Olivé (orgue)
- Personal tècnic: Rosa Albes, Maria José Espinach, Diego Molina i Sílvia López
- Imatge, llum i so: Energy for You i Jordi Rotés